Història

Un poble amb història de lluita i resistència

Malgrat que l’arqueologia ens ha permès conèixer de l’existència d’assentaments habitats a l’actual terme de Castellbell i el Vilar durant el Neolític o en èpoques ibèriques i romanes; els orígens del nostre poble cal buscar-los en l’època medieval, a partir de la primera meitat del segle X en què, un cavaller denominat Bell i vassall del compte Guifré el Pilós, se li atorga la defensa d’una part de la frontera amb els territoris musulmans que durant aquesta època ha quedat establerta ran de Llobregat; i hi fa construir un castell, el castell de Bell, és a dir, Castellbell. A partir de la fundació d’aquest enclavament, sabem que Castellbell pertany a la mateixa Ermessenda de Carcassona, comptessa de Barcelona; i que, posteriorment, Bernat de Rocafort, cabdill de la Gran Companyia Catalana i de l’expedició dels almogàvers a Orient, és fill de la Castlana de Castellbell, la combativa Sibil·la de Castellet.

Captura de Bernat de Rocafort l'any 1308. Fill dels castlans de Castellbell, Bernat esdevindrà un dels principals cabdill dels almogàvers.

Des d’època medieval, el castell i l’actual terme de Castellbell i el Vilar, domina la vall del Llobregat i la porta que connecta el pla de Barcelona amb l’interior del país, entre les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. És gràcies a aquesta situació estratègica sobre les vies de comunicació i els antics accessos als monestirs de Montserrat, que som un poble que concentra una llarga història de lluita i resistència, accentuada a partir de la construcció del pont gòtic sobre el riu per Bernat Sarroca, senyor de Castellbell, a mitjan de segle XV. Sense anar més lluny, durant la guerra dels Remences i en plena revolució catalana, el castell és alliberat pels pagesos liderats per Joanot de Rajadell, que el defensen durant tres anys, de 1466 a 1469.

Ben entrat el selge XVIII, Castellbell i el Vilar continua protagonitzant episodis històrics de lluita i resistència, amb la guerra de Successió com a màxim exponent: A partir de 1713, mentre Francesc Amat, fill petit de l’antic baró de Castellbell i Correu major de Catalunya, es troba defensant la Barcelona assetjada pels borbònics; el castell de Castellbell i el Vilar també resisteix a ultrança gràcies als miquelets d’Antoni Desvalls. Però la resistència no acaba aquí, ja que després de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, la fortalesa de Castellbell, juntament amb les de Cardona, Sant Martí Sarroca i Bagà, encara es mantindrà irreductible, convertint-se en un dels quatre darrers baluards de les llibertats catalanes al Principat. Una setmana després, però, el 18 de setembre de 1714 i amb la guerra decididament perduda, Manuel Desvalls signa la capitulació definitiva de Cardona.

Un miquelet amb el castell i el pont Vell de fons. El castell de Castellbell serà una de les darreres baluards de les llibertats catalanes

Al segle XIX, tenim notícies que els “plens municipals” se celebren sota una frondosa alzina a la riba esquerra del riu, a tocar del pont Vell i a mig camí de qualsevol punt habitat del terme. Durant la guerra del Francès, el sometent de Castellbell i el Vilar s’implica en les batalles de Montserrat de juny de 1808 i a la resistència armada contra l’ocupant napoelònic. L’any 1822, Mansuet Boxó, ferrer de Castellbell i el Vilar, armer i cap de sometent, aixeca una partida guerrillera que insurrecciona mitja comarca contra el poder de l’Estat liberal. El 18 de maig de 1822, uns dos-cents voluntaris armats s’apleguen al Vilar a toc de sometent; el poble es converteix en l’epicentre d’aquesta revolta reialista que també acabarà sent el seu darrer reducte de resistència: una setmana després de l’alçament, Mansuet Boxó amb una desena de voluntaris es fortifiquen a la ferreria dels Boxó al Baix Vilar i resisteixen a ultrança el setge i l’atac de l’artilleria governamental. El 26 de maig de 1822, com a escarment i per terroritzar la població, l’exèrcit liberal afusella Mansuet Boxó i els seus partidaris i crema fins a tretze cases del poble. A finals del segle XIX, la literatura i la llegenda convertiran el personatge històric del Mansuet Boxó de Castellbell i el Vilar en un bandit o en l’heroi de Montserrat de la guerra del Francès; arribant a confondre’l amb el mateix Timbaler del Bruc.

Recreació del guerriller Mansuet Boxó, el ferrer de Castellbell i el Vilar que va liderar l’alçament armat contra l’Estat i que, posteriorment, la llegenda ha convertit en l’heroi popular del Montserratí.

A partir del segle XX, a la llera del Llobregat de Castellbell i el Vilar, s’hi consolida una florent indústria tèxtil i el poble abandonarà progressivament la vida rural i la pagesia per engruixir l’obrerisme i la vida a les colònies industrials. Arriben els temps del catalanisme, el republicanisme i el sindicalisme de classe; i de la lluita contra el feixisme i la defensa de la legalitat democràtica que s’estronca tràgicament l’any 1939 amb la victòria franquista i l’assassinat, el 29 de juliol de 1939, dels tres alcaldes republicans de Castellbell i el Vilar. Després d’una llarga i dura Dictadura, l’any 2014 des del nostre poble ja celebrem els 35 anys d’ajuntaments democràtics; i commemorem el Tricentenari d’aquell 1714 que va convertir Castellbell i el Vilar en un baluard de resistents i en un poble enfilat a espatlles de gegants. Mentrestant, la història continua i la construïm junts, dia a dia...

Darrera actualització: 8.02.2018 | 12:08